5CIDUI V Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació 2,3 i 4 de juliol de 2008. Universitat de Lleida 1. Títol Univers de Comunicació Audiovisual: un projecte transversal de socialització 2. Títol en anglès Audiovisual Communication Universe: a transversal socialization project 3. Autors Freixa i Font, Pere Departament de Comunicació Audiovisual. Universitat Pompeu Fabra pere.freixa@upf.edu Sora i Domenjó, Carles Institut Universitari de l’Audiovisual, Universitat Pompeu Fabra csora@iua.upf.edu 4. Paraules clau competències generals, socialització, xarxes docents, mapes conceptuals 5. Resum de la comunicació L’Univers de la Comunicació Audiovisual és el primer projecte d’innovació docent realitzat pels estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra que incideix en les possibilitats transversals de les xarxes virtuals. Contemplant aquestes xarxes com entorns on també es poden definir i treballar competències generals, l’Univers... es defineix com un espai on l’alumnat i professorat comparteixen i poden visualitzar aquells referents –autors, obres i conceptes- que els propis estudiants i professors han considerat imprescindibles per definir l’àmbit referencial dels Estudis, i per extensió, del propi camp de coneixement. L’Univers... es presenta als usuaris en dos nivells de profunditat clarament diferenciats; un primer, el mapa de l’Univers, on es mostren de forma visual els ítems que conformen la constel·lació d’autors, obres i conceptes que professorat i alumnat han proposat. I un segon nivell format per fitxes dinàmiques que amplien les dades dels ítems més significatius del mapa. Aquestes fitxes dinàmiques recuperen i ordenen la informació que d’aquell ítem concret es pot resseguir en els materials i Guies Docents de totes les assignatures dels Estudis. 6. Keywords basic competences, socialization, educational networks, conceptual maps 7 Abstract The Univers de la Comunicació Audiovisual is the first project in educational innovation developed within the Audiovisual Communication studies at the Pompeu Fabra University which deals with the transversal possibilities of the virtual networks. Looking at these networks as environments where it’s possible to mailto:pere.freixa@upf.edu mailto:csora@iua.upf.edu define general competencies, we may define a space where students and professors can share referents – authors, artworks, concepts- that they consider to be essential references to take into account in order to define a referential space of the studies and, in addition, within the field of knowledge. The Univers... presents to the users two levels of depth which are clearly differentiated. In the first level there is the map of the Univers..., where the items that take part of the constellation of authors, artworks and concepts that professors and students have proposed are visually presented. The second level is based in dynamic files that contribute with more information related with those items that have more significance in the map. These dynamic files retrieve and arrange the data from the Student’s Guide of all the courses in the Audiovisual Studies Department. The files carry information from the library, retrieved from the typed bibliography and specific searches. 8. Desenvolupament 8.1 Objectius L’Univers de la Comunicació Audiovisual és el primer projecte d’innovació docent del Deganat i la Unitat de Suport a la Qualitat i Innovació Docent, USQUID, de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, UPF, i s’ha realitzat durant el curs 2006-07. El projecte de creació de l’Univers... cerca incidir en dos aspectes que considerem de gran importància en el procés d’innovació plantejat amb el repte de la convergència europea: per una banda, ens proposem el treball competencial amb l’alumnat, sobretot en aquelles competències generals comunes al conjunt del cicle universitari i que són de difícil concreció en l’espai específic de cada una de les matèries del grau. D’altra banda, busquem també proposar mecanismes per potenciar la implicació del professorat en l’ús i desenvolupament de nous recursos i estratègies pedagògiques, incidint en la transversalitat, tant entre assignatures, com entre les diferents Àrees de Coneixement en les que s’organitzen els Estudis. Objectius competencials D’acord amb els descriptors proposats a Dublín (2004), l’alumnat de grau de Comunicació Audiovisual ha d’haver desenvolupat, al finalitzar el segon cicle, la competència general definida com a capacitat crítica de naturalesa multidisciplinària que doti a l’alumnat de capacitat de recerca acadèmica i aplicada. Donada la diversitat d’excepcions que es donen en la categorització competencial, com exposa Coromines (2001), reprenem la dimensió dinàmica i transversal amb que es defineixen les competències generals en primària i secundària. Basant-nos en el model que el Departament d’Ensenyament propugna (2003), entenem les competències generals de forma diferenciada de les competències específiques per la seva dimensió de procés que es desenvolupa en el temps i que es desvincula de l’adquisició d’unes determinades aptituds o coneixements concrets. Així, formulem aquesta competència de forma molt oberta, ampliant-ne la seva definició i descripció habitual: més enllà de la seva dimensió interpersonal –la capacitació per treballar en equip- o sistèmica –per exemple, la capacitació per definir tasques-, creiem que per incidir en el saber ser individual de cada alumne que aquesta competència pregona, cal imaginar propostes i entorns on es potenciïn i debatin aspectes al voltant del sentit de comunitat implícit a qualsevol col·lectiu universitari i, per extensió, a qualsevol àmbit de coneixement. Des de l’Univers... proposem una aproximació competencial que entén aquesta capacitació crítica com a procés que va desenvolupant l’alumnat durant tot el grau. Procés que suposa, en una dimensió individual assolir objectius com són el reconeixement, localització i configuració d’un marc referencial propi, i que permet, en la seva dimensió col·lectiva, participar en la definició i concreció d’un marc comú. El traçat del mapa conceptual dels estudis esdevé un projecte col·laboratiu de tota la comunitat universitària. Des d’aquesta perspectiva procedural, definim el concepte d’univers referencial com un entorn dinàmic que està format pel conjunt d’aportacions que fan els diferents actors, alumnes de primer i segon cicle i professorat, i que en la seva representació i formalització visual esdevé element dinamitzador de reflexió i debat. Així, en paral·lel als aprenentatges de cada assignatura, en l’espai compartit creat a la xarxa virtual, l’alumnat pot opinar, proposar i reconèixer aquelles referències que van esdevenint claus en el seu procés d’aprenentatge, i pot també constatar els canvis de percepció que va tenint cada nou curs. La presentació gràfica de la interfície del projecte en forma de mapa conceptual de l’univers, amplia la percepció individual que té cada alumne dels seus coneixements i li confereix alhora una dimensió mesurable i col·lectiva, que té la propietat de ser modificable i evolucionar. El mapa conceptual de l’univers, suficientment gran i alhora finit, aconsegueix crear en l’alumnat un referent simbòlic dels estudis. Imatge 1: Univers de la Comunicació Audiovisual. Mapa conceptual format per les aportacions de l’alumnat i professorat Com apunten Trowler i Knight (1999), la Universitat evidencia la falta de mecanismes estructurats que permetin fer tangible el procés d’adquisició de les aptituds i procediments que facilitaran als estudiants esdevenir nous membres de la comunitat científica universitària. Aquest procés es realitza per mecanismes corporatius, de similitud i sempre de forma molt parcial. Aquest enfocament, que els autors fan basant- se en alumnes de tercer cicle, creiem que es pot fer extensible al primer i segon cicle. Des d’aquesta perspectiva, apostem per la presentació de propostes que busquin donar visibilitat a aquest procés, així com mecanismes que en permetin la seva reflexió i debat. Utilitzant la terminologia d’Edwards i Knight (1998), entenem que l’adquisició d’aquesta competència, que voldríem ara tornar a definir com a capacitat crítica de naturalesa multidisciplinària que doti a l’alumnat de capacitat de recerca acadèmica i aplicada, i, afegim, que promogui el procés de reconeixement, identificació i assumpció del propi àmbit científic o de coneixement, es realitza des d’un enfocament no adequacionista, és a dir, assumint que el contingut de la competència va més enllà d’un rol professional i que cal consensuar entre tots els actors de la comunitat universitària. S’entén també que la seva adquisició no comporta la possessió d’una determinada aptitud sinó, més aviat, com un conjunt de comportaments i actituds en desenvolupament. Aquesta aproximació ens permet ubicar novament les competències generals en el centre del procés de socialització que suposa l’etapa de formació universitària. Mapa conceptual i fitxes ampliades A banda de crear i dibuixar un mapa conceptual, el projecte té dues finalitats més: definir un espai de debat al voltant de la seva representació visual, obert a tothom, i crear interrelacions entre el mapa i els continguts de les assignatures. Cada un dels ítems representats al mapa, ja sigui un autor, obra o concepte, quan el seleccionem, activa un espai de participació on es poden afegir comentaris, opinions i enllaços a altres pàgines web. Aquest espai dinàmic de participació, que queda obert a la xarxa, es pot recuperar des de les assignatures i incorporar-se, per exemple, com a debat d’una determinada matèria. D’aquesta manera, l’ordenació quantitativa de dades que ofereix el mapa visual es pot complementar amb aportacions qualitatives a l’aula. Imatge 2: Univers de la Comunicació Audiovisual. Mapa amb espai de debat activat El conjunt d’ítems que apareixen al mapa es converteixen en un índex dels continguts dels estudis. Quan un professor considera que un dels ítems representats en el mapa és important per a les seves assignatures, pot crear una fitxa ampliada i afegir-la a l’Univers. Un cop creada una fitxa ampliada, qualsevol altre professor pot vincular-hi els continguts de les seves matèries. Aprofitant la potencialitat que el context de l’Aula Global de la UPF ofereix, a partir del mapa que hem creat podem anar teixint una xarxa de fitxes que relacionin els ítems del mapa amb les matèries de la llicenciatura. Més enllà d’esdevenir un contenidor enciclopèdic, les fitxes permeten fer visible l’enorme transversalitat d’alguns autors, conceptes i obres en tota la carrera i evidencien relacions conceptuals que, d’altra banda, serien difícils de percebre. A més de les informacions aportades pel professorat, les fitxes incorporen, de forma automatitzada, dades de la guia docent de cada assignatura, com és la bibliografia recomanada, i dades recuperades a partir de fer cerques a l’índex de la biblioteca. Les tasques relacionades amb les fitxes dinàmiques són doncs, l’altre objectiu fonamental del projecte. Partint de l’assumpció de que la UPF utilitzarà, de forma generalitzada, l’entorn Moodle a partir del curs 2008-09, hem dissenyat i desenvolupat uns models de fitxes que recuperen els continguts que el professorat ha publicat en l’espai de Moodle propi de cada assignatura. Imatge 3: Univers de la Comunicació Audiovisual. Exemple de fitxa ampliada 8.2 Descripció del treball Context de la proposta. El 2005, la UPF realitzà i publicà internament un estudi sobre les competències generals i transversals a la pròpia universitat. L’objectiu de l’estudi buscava “veure com són valorades les competències, com s’adquireixen a la UPF i com es podria millorar el procés de desenvolupament competencial, si fa al cas, des d’una perspectiva pedagògica” . L’estudi es feia ressò de la dificultat per aprofundir en competències interpersonals i sistèmiques, com ara l’adaptació a noves situacions o el treball en equips interdisciplinaris. Des del Deganat i la USQUID dels Estudis de Comunicació Audiovisual de la UPF, hem desenvolupat el projecte de seu i xarxa virtual Univers de Comunicació Audiovisual que presentem. El projecte s’ha desenvolupat durant el curs 2006-07 a partir d’un ajut del Pla de Millores i Suport a la Innovació i la Qualitat Docent, PMSIQD de la pròpia Universitat1. Participació i usuaris Com hem vist, l’Univers... té dos objectius bàsics: crear i representar un mapa conceptual del marc referencial dels estudis, format de manera col·lectiva, i crear interrelacions significatives entre els continguts que el professorat utilitza en les assignatures i que es poden enllaçar al mapa. La participació i creació del mapa de l’univers es realitza en dues fases diferenciades; per una banda, a traves de la interfície publicada a Internet, po explorar els ítems representats en el mapa, obrir les fitxes dinàmiques Cada concepte, autor o obra específica fòrum diàleg obert a tots els usuaris. Les noves entrades s’incorporen a la informació de cada ítem concret i es converteixen en un espai d’intercanvi d’opinions lliure. qualsevol alumne o persona que hi estigui interessada, t o afegir comentaris en l’espai de fòrum i debat. vegada que s’activa un s’obre l’espai de permeten recuperar o crear un de fòrum Aquest espai l’hem anomenat internament com a fitxes b. Quan una persona vol afegir un nou comentari se li demana que s’identifiqui amb utilitzar. Aquesta participació sense identificació verificada , al mateix temps, si els usuaris ho volen, anònim. D’altra banda, si en lloc de participar en el debat activem L’espai permet afegir comentaris i, si es vol també, enllaços i adreces html. el nom que vulguin permet obtenir un debat obert i una fitxa dinàmica, ja sigui la fitxa d’una obra, concepte o autor, estarem accedint a un recurs que ordena i permet recórrer totes les referències que d’aquell ítem determinat es troben en els materials docents de totes les assignatures dels estudis. Les enquestes a l’alumnat i professorat 1 La memòria del projecte i el projecte pilot estan publicats a l’adreça: http://recerca.upf.edu/xid_universcau La segona fase de participació s la que permet aportar i proposar continguts al mapa, en forma de nous autors, obres o conceptes. La idea inicial de cercar entre els recursos de cada assignatura aquells autors, conceptes o obres més significatives va topar amb la impossibilitat d’utilitzar eines informàtiques que poguessin realitzar aquesta tasca de forma automatitzada. Ni el servei de biblioteca, ni l’Aula Global permeten cerques creuades Finalment es decidí realitzar una consulta al professorat i a l’alumnat dels estudis per recollir l’opinió que uns i altres tenen sobre els referents més significatius del camp d’estudi de la Comunicació Audiovisual. Aquesta participació s’ha convertit en un dels aspectes més important del projecte i s’ha desenvolupat a partir d’enquestes, realitzades de forma presencial a l’aula, en el cas dels alumnes, i en reunions amb el professorat. Per a aquest primer prototip es va demanar l’opinió a tot l’alumnat de primer i tercer curs, i a tot el professorat que, de forma voluntària, hi va voler participar. Es va plantejar una enquesta de tres preguntes, cada una de les quals permetia cinc respostes. Es va decidir també acceptar les respostes en blanc i no valorar la jerarquia de les respostes . Vam estimar que l’enquesta s’havia de 5-8 minuts. no es realitza a través de la xarxa i està limitada a l’alumnat i professorat dels estudis. E entre els seus materials. a l’hora de respondre realitzar en va un L’amplitud d’í simultàniament valors amb menys coincidències, r g s e Com a context, quan es repartiren les enquestes entre l’alumnat, es comentar que l’enquesta intentava simular una conversa entre amics, on cada u explicava allò que trobava més interessant dels seus estudis. Les preguntes eren: 1- Autors. Cita un màxim de 5 autors que consideris fonamentals per definir l’àmbit de la Comunicació Audiovisual 2- Obres. Cita un màxim de 5 obres, peces, projectes o productes que consideris fonamentals per definir l’àmbit de la Comunicació Audiovisual 3- Conceptes. Cita un màxim de 5 conceptes, principis o idees que consideris fonamentals per definir l’àmbit de la Comunicació Audiovisual Les dades obtingudes han permès crear una sèrie de taules que recullen totes les entrades donades i el número de coincidències de cada a d’elles. Aquells valors que han obtingut més de dues coincidències han passat a formar part dels ítems de l’Univers... tems incorporats al mapa visual permet obtenir tant els valors altament coincidents, probablement els acceptats de forma majoritària com a més representatius, com aquells e i tr s minoritaris que representen les diferents especialitats dels estudis. En funció del número de coincidències d’un mateix valor, la seva representació en el mapa té més o menys preponderància i presència gràfica. La participació de l’alumnat en les enquestes ha estat molt alta. Dels 80 alumnes de primers curs als que es va passar l’enquesta, un 85% la va respondre, i d’aquests, tan sols un 4% la van respondre en blanc. Dels 40 alumnes de tercer i quart curs als que es va passar l’enquesta, un 68% la van respondre. D’aquests, el 3% la van respondre en blanc. L’enquesta al professorat ha estat molt més difícil d’obtenir. La participació ha estat voluntària, es va convocar mitjançant una crida per correu electrònic i reunions personalitzades. Han participat un 9% dels professors dels estudis. Al tractar-se d’enquestes de resposta lliure, les dades aportades són molt diverses, però tanmateix, hi ha un alt nombre de coincidències, tant entre alumnes del mateix curs com dels diferents cursos, i que, en força casos, són també coincidents amb el professorat. Sembla doncs, que hi ha alguns autors, obres i conceptes que el conjunt del col·lectiu accepta com a fonamentals del propi camp de coneixement. D’altra banda, constatem també canvis significatius entre les percepcions de primer cicle, segon cicle i professorat: - elecció de referents locals, tant cinematogràfics com televisius entre el professorat. Preferència en la s entre l’alumnat de primer cicle. Aquesta preferència sembla que tendeix a desaparèixer en estudiants de segon cicle i no ha estat present de forma molt accentuada exclus Els de segon cicle autors d’obres audiovisuals i autors teòr destaq com a podria serv , com una de le com he vist, L’automatització en l’obtenció de dades tampoc és possible no només tècniques o informàtiques que el professorat té ulta enormement la seva gestió i - Assumpció del cinema com a referent clau dels estudis, en detriment d’altres especialitats. Aquesta situació es dóna , sobretot, entre els alumnes de segon cicle, tot i que ja es present en els de primer cicle. - Els alumnes de primer cicle trien ivament autors que han creat obres audiovisuals. ics. El professorat tria autors d’obres teòriques. - Entre els conceptes dominant del primer cicle uen els especialment genèrics: creativitat (20,6%), cinema (12,7%), originalitat (9,5%), cultura (8%), etc. En el segon cicle apareixen conceptes específics de l’audiovisual: muntatge (27%), entreteniment (18,2%), digitalització (9,1%). La participació en els debats oberts que proposa l’entorn ha esta baixa, ja que només s’ha publicitat en algunes assignatures i de forma molt puntual. En les aules on s’ha treballat el mapa com a tema de debat, la resposta de l’alumnat ha estat positiva, i ha generat controvèrsies tant sobre la preponderància d’uns coneixements i referents sobre d’altres l voltant de la convivència de cultures majoritàries i minoritàries. Alguns alumnes han mostrat curiositat, controvèrsia o perplexitat per les aportacions d’altres alumnes o professors. Tots els alumnes que havien participat en l’enquesta han acceptat que el mapa ir com a representació possible dels seus estudis. Han apuntat usos i funcions que no havíem previst: - El mapa i les fitxes podrien servir per a triar assignatures optatives: a partir de la tria d’un ítem del mapa que ens és especialment interessant, podem veure en quines assignatures es treballa o oferta. - Afegir la visió d’estudiants de tercer cicle i antics alumnes en el mapa. - Poder tenir una visió històrica del mapa, de manera que un alumne pugui recuperar el recorregut que ha fet. Recursos tecnològics i estructura L’Univers... té s seves finalitats, crear interrelacions significatives entre els continguts específics de les assignatures que formen l’oferta docent dels estudis. Com hem vist, del conjunt de recursos possibles, vam determinat que fossin les obres, conceptes i autors més rellevants els ítems que permetessin aquesta vinculació. Ara com ara, però, la creació en la pràctica d’aquests vincles o interrelacions de forma automatitzada, aprofitant els recursos informàtics de les xarxes docents, es veu fortament limitada a nivell tècnic, operatiu. per raons : les grans diferències de concebre i crear el contingut de cada assignatura en dific processat. les diferències entre materials són massa notables com per suposar-ne un tractament uniforme. Ni reduint l’àmbit de la consulta només als programes i apunts de cada assignatura, rmes d’administrar i organitzar-los no faria encara possible durant el curs 2008-09. Tot i decidir centrar l’interès del projecte tan sols en els materials i recursos tractats digitalment, els diferents usos i fo a l’actual Aula Global de la UPF, la seva utilització de forma automatitzada. A la UPF no comptem en l’Aula Global ni en la resta del Campus Virtual, amb cap eina informàtica que ens permeti, d’una forma fàcil i automatitzada, extreure dels diferents recursos docents de cada assignatura aquells autors, obres o conceptes que el professor considera més rellevants o que tenen una presència més reincident. Tot i així, encara que es donés la possibilitat d’obtenir d’una forma més o menys directe aquestes dades, segons les anàlisis pròpies realitzades per la USQUID, aproximadament la meitat del professorat no utilitza regularment els recursos de l’Aula Global. I d’aquests, aproximadament un 70% l’utilitza només per publicar recursos editats tancats, majoritàriament documents en format DOC i PDF, que tampoc permeten un tractament fàcil del contingut. Així, per accedir als continguts específics dels apunts i relacionar-los, es farà necessari definir i crear recursos nous que permetin aportar els continguts a la xarxa, com sembla que podrà succeir quan s’instauri l’entorn Moodle Ens trobem que l’únic recurs comú que actualment comparteixen totes les assignatures es la Bibliografia recomanada, que gestiona el Servei de Biblioteca. Tanmateix, el sistema d’indexació que utilitza la biblioteca per a la bibliografia recomanada només accepta la cerca de la bibliografia a partir del codi de cada assignatura. No permet la consulta directe d’autors, obres o paraules clau compartides per diferents assignatures. Ni permet, encara menys, cerques entrecreuades. Els serveis tècnics de la biblioteca ens han ofert la possibilitat de tenir, en versió fora de línia, una còpia dels camps de la base de dades que utilitzen per poder-ne fer cerques entrecreuades. Aquest recurs ens permet obtenir quines assignatures comparteixen un mateix autor o obra, però no permet fer cerques de paraules clau. Els motors de cerca del catàleg de la biblioteca en permeten, a més a més, obtenir enllaços directes a les pàgines d’autor i obra. En alguns casos, alguns conceptes també poden obtenir un llistat d’obres si els busquem al catàleg com a “paraules clau”. El projecte de web Univers... té una adreça pròpia per accedir-hi. El seu entorn natural, però, és l’espai virtual dels Estudis de Comunicació Audiovisual. Es considera també la possibilitat de vincular la web a l’entorn de la futura Aula Global desenvolupada a partir de Moodle. Imatge 4: Estructura informàtica de l’Univers de Comunicació Audiovisual Eines edició Moodle Contingut Moodle Base dades Mapa Univers Fitxes Autors Fitxes Obres Fitxes Conceptes accés directe web accés des dels estudis Contingut Biblioteca Aportacions usuaris Dades enquestes Vincles a informació externa Caracterització tècnica i adaptació a l’entorn Moodle Com hem vist, el projecte que es presenta està desenvolupat fins a poder presentar un prototip operatiu, on totes les opcions són actives i permeten, per tant, comprendre’n el funcionament. La primera part, el mapa de l’univers està completat. La segona part, el desenvolupament de les fitxes vinculades als materials docents del professorat, és la que es manté en fase de pilot o prototip. Per a poder implementar el projecte i transformar-lo en un producte acabat seria necessari incorporar algunes modificacions a l’entorn Moodle que s’està desenvolupant en aquests moments a la nostra universitat. També seria necessari que l’entorn Moodle e de forma definitiva en l’entorn utilitzat per tot el professorat de la Universitat en l’Aula Global. la UPF acabi el procés de prova pilot amb i l converteixi és la Descripció tècnica del mapa conceptual i enllaç amb les fitxes L'Univers... està format i estructurat en tres nivells. El primer, que exerceix de la capçalera i pàgina principal del domini, és el mapa conceptual. Aquest mapa està ubicat fora de l’estructura de Moodle, en un domini propi creat per la Universitat [recerca.upf.edu]. Fa consultes a la base de dades que hi ha ubicada en mateix domini. Està programat i dissenyat amb Macromedia Flash, que amb codi JavaScript fa les crides asíncrones mitjançant XML (ajax) a Moodle i a la base de dades del programa. Quan seleccionem amb el ratolí un determinat ítem del mapa, el sistema reconeix la nostra intervenció i el destaca visualment. En aquest moment s’activen les eines de debat, que permeten afegir i incorporar nous comentaris a aquell ítem concret. Es realitza també una consulta a la base de dades, que ens retorna tots els continguts emmagatzemats en intervencions prèvies. Les eines de debat de cada ítem i els continguts emmagatzemats els hem anomenat fitxa b. El segon nivell doncs, són les fitxes b. Si mantenim la exploració pel mapa i anem seleccionant diferents ítems s’aniran actualitzant les fitxes b de cada un d’ells. Comprovarem com les informacions que els usuaris han anat afegint s’acumulen i no desapareixen. D’aquesta manera, es pot resseguir la història d’intervencions i recuperar-se, si es vol, el debat. El tercer nivell són el que hem anomenat com a fitxes dinàmiques. L’enllaç a les fitxes dinàmiques es realitza mitjançant un vincle. Tot i que pensades per ser consultades des del mapa de l’Univers..., els usuaris podran consultar la informació d'una Fitxa sense passar forçosament pel mapa, ja que tenen una ruta absoluta. Atorgar una adreça pròpia a cada fitxa dinàmica permet consultar en qualsevol moment el contingut d'aquesta, fins i tot, des de fora de l’entorn del projecte Univers... i del Campus Global dels Estudis de Comunicació Audiovisual. Considerem que amb aquesta decisió deixem la porta oberta a l’aprofitament futur de les fitxes per a altres usos o projectes. dinàmica aquestes fitxes ue hem incorporat erminada fitxa, que tria, i que, en aquell mateix moment, . D’aquesta manera, apareix cada una de les actualitzacions de Moodle Aquesta decisió tècnica permet imaginar futures utilitzacions de les fitxes relacionades amb les assignatures que els hi aporten contingut. Les fitxes estan programades en llenguatge PHP i extreuen contingut de les bases de dades de Moodle. Aportacions a la programació de Moodle De les opcions que permet Moodle per vincular diferents assignatures (utilització de metacursos, incorporació de recursos web externs, etc.) vam optar per desenvolupar una opció de publicació i edició pròpia, que està present en la interfície de qualsevol professor quan aquest edita una etiqueta de text. Així, quan un professor es troba editant qualsevol text dins de les seves assignatures, prement l’opció q de publicació a l’univers, pot enllaçar aquell recurs a una det s’actualitzarà de forma dinàmica. Així, un segon aspecte tècnic important del projecte són les modificacions que hem hagut de fer directament al programa Moodle per poder vincular l'Univers... amb l’entorn de la nova Aula Global que s’està desenvolupat a la UPF. La creació i vinculació de fitxes dinàmiques al projecte la realitza el professorat a través de la seva interfície de Moodle, quan es troba en l’espai de les seves assignatures. El vincle amb l’Univers... però, pot tenir dues vessants: d’una banda el professorat pot crear o afegir contingut a fitxes dinàmiques. D’altra banda, també es pot donar la situació en que un professor vulgui vincular l’Univers... a l’espai de la seva assignatura, en un debat o en qualsevol altre punt del material docent publicat a l’espai virtual. Aquesta doble direcció, desenvolupada de moment tan sols en fase de prototip, ha d’esdevenir un dels aspectes amb més potencialitat del projecte el professorat que vulgui vincular el seu contingut amb l'Univers... podrà inserir en el contingut un vincle a l'Univers... en format de botó o vincular aquell contingut a l’Univers. Les dues opcions estan programades en PHP i JavaScript, i utilitzen les bases de dades de Moodle. Ha estat necessari doncs, modificar de la programació original de Moodle per afegir un botó de vincle a l’Univers... que en tots els formularis d'edició de text dels cursos. Aquesta modificació del programa suposa el compromís i la necessitat de donar-los continuïtat en que la Universitat realitzi en el futur. També es pot valorar la possibilitat d’afegir aquesta eina de forma permanent a Moodle. En aquest cas, caldria oferir-la a la comunitat de Moodle per tal de que la valorin i decideixin afegir-la com un recurs més del programa. Imatge 5: Proposta de modificació de Moodle afegint el vincle a l’Univers... La segona opció que hem programat és la que permet vincular la informació escrita en els temes dels cursos amb l'Univers... En el moment que el professorat editi un text d'un dels temes podrà decidir si vol vincular aquesta informació a l'Univers... i per tant publicar dinàmicament el contingut. En l'editor de temes l'usuari es trobarà sota de l'editor de textos les opcions de vinculació amb l'Univers... Hem proposat que els paràmetres que podrà modificar siguin tres: 1- Opció vincular / desvincular 2- Escollir entre els nodes: Autor / Tema / Obra 3- Una vegada escollit el node, triar la fitxa específica a la que es vol vincular el contingut. Amb el mateix botó de "desa els canvis" que Moodle té per defecte estarem també guardant aquesta informació en la nostra taula de Moodle específica que hem desenvolupat en paral·lel al programa. Aquesta taula ens serveix perquè quan un professor vinculi un contingut a una fitxa de la xarxa i desi els canvis, en el moment que guarda el programa ens proporcioni la informació de quin autor ha realitzat el vincle i des de quin curs s’ha realitzat. Imatge 6: Proposta de modificació de Moodle per publicar a l’Univers... Hem modificat la programació de Moodle per afegir les eines de publicació a l’Univers... Si es vol aplicar aquests requeriments tècnics cal afegir els següents camps a la taula mdl_course_sections : | node | assignatura | publicar | autor |. 8.3 Conclusions Avaluació i resultats del projecte Tal i com esta previst en el projecte inicial, l’Univers... s’ha pogut desenvolupar fins a la fase de prototip i és operatiu a la xarxa. El desenvolupament complet del projecte, amb la creació de totes les fitxes, el vincle dinàmic amb la informació de les guies docents i la biblioteca, depèn del procés de desplegament de l’entorn Moodle com a nou campus virtual de la UPF. Durant el curs 2006-07, la UPF decidí adoptar l’entorn Moodle, que serà operatiu per a tota la Universitat durant el curs vinent 2008-09. En l’esforç per adaptar la docència universitària als nous reptes pedagògics que es deriven de l’espai comú europeu i amb la voluntat d’un canvi de model d’aprenentatge basat en competències, l’Univers de Comunicació Audiovisual ens ha permès experimentar noves estratègies per aprofundir en competències generals. Entenent l’aprenentatge universitari com a part del procés de socialització secundari que viu l’estudiant, l’Univers... intenta fer tangible la formulació per part de l’alumnat d’un marc de referència, format per obres, autors i conceptes. Aquest marc o mapa conceptual de referència es dibuixa com a representació dinàmica i variable, i permet convertir-se en punt de trobada de debat i diàleg pel conjunt de la comunitat universitària. A partir de l’experiència de l’Univers... ens proposem desenvolupar la possibilitat de que cada alumne pugui recuperar, en qualsevol moment de la seva carrera, l’estat del mapa tal i com el concebia o entenia en un moment dels seus estudis, de manera que pugui prendre consciència de la pròpia evolució. La representació de l’Univers... en forma de mapa suposa també la concreció d’un índex visual que permet ordenacions transversals dels continguts i les referències que es treballaran en les assignatures dels Estudis. D’aquesta manera, cada alumne, mitjançant les fitxes dinàmiques, pot organitzar, consultar i establir els seus propis recorreguts a través del pla d’estudis, i descobrir que alguns conceptes, obres i autors transiten per assignatures i especialitats que desconeixien. La tecnologia utilitzada per configurar les fitxes dinàmiques permet la seva consulta de forma externa i independent de l’Univers... No descartem aplicacions posteriors (eines de suport a per a l’optativitat, seminaris de recerca, etc.) que aprofundeixin en l’ús d’aquests recursos Per al Deganat i la USQUID dels estudis, el projecte Univers... suposa una clara i eficaç eina de dinamització pedagògica entre el professorat i un valuós àmbit de diàleg i reflexió sobre la percepció i participació de l’alumnat en l’organització universitària. El prototip de l’Univers.. en retorna aquelles qüestions que no han quedat resoltes en aquest primer projecte i que demanen la implicació no només del professorat sinó també del Departament i Deganat en una segona fase d’implementació i consolidació. Com i quan arriba l'alumnat a l'Univers...? quan se li presenta, durant els estudis? forma part del procés d'introducció en la seva titulació en una sessió de presentació? o tant sols està com a material que poden trobar en l'Aula Global? O potser tenen accés a aquest mapa quan es volen matricular? En la mateixa línia, però referint-nos al professorat: com fa servir el professorat l'Univers...? El professor pot crear una fitxa dinàmica amb el contingut de la seva assignatura, però assumeix que l’Univers... pot ser també una eina docent? El projecte de xarxa virtual Univers... s’ha convertit en una representació virtual i dinàmica del marc referencial dels Estudis de Comunicació Audiovisual, i està sent l’embrió per a una Xarxa d’Innovació Docent formada per professors de cinc departaments diferents (Periodisme i Comunicació Audiovisual, Humanitats, Econòmiques, Ciències Polítiques i Tecnologies de la Comunicació) de la UPF i que compta amb el suport de la Universitat. Aquesta Xarxa es proposa ampliar l’observació dels marcs referencials de cada estudi i buscar les interrelacions que es puguin articular, dibuixant un mapa global de l’univers universitari, recuperant l’esperit fundacional de la declaració de la Sorbona de 1998. 8.4 Bibliografia Armengol C., Blanco, X., Hernández, J., Mackie, A., Pujolràs, O., Rodríguez, S. I Solé, M. (2005): Eines per a l’adaptació dels ensenyaments a l’EEES, Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Bricall, J. M. (2000): Informe Universidad 2000, Conferencia de Rectores de las Universidades españolas, CRUE Capllonch, M. i Castejon, F.J. (2007): La adquisición de competencias genéricas a través de una comunidad virtual de práctica y aprendizaje. A Rodriguez Illera, J.L. (Coord.) Comunidades virtuales de práctica y de aprendizaje [monográfico en línea]. Revista Electrónica de la Educación: Educación y Cultura en la Sociedad de la Información. Vol. 8, nº3. Salamanca: Universidad de Salamanca. Recuperat el març de 2008 a: http://www.usal.es/~teoriaeducacion/rev_numero_08_03/n8_03_capllonch_castejon Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu. (2003). Relació de Competències bàsiques. Barcelona: Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. Recuperat el març de 2008 a: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_25861756_1.pdf Corominas, E. (2001): Competencias genéricas en la formación universitaria, Revista de educación 325, 299-321 Corominas, E., Tesouro, M., Capell, D., Teixidó, J., Pèlach J., i Cortada, R. (2006): Percepciones del profesorado ante la incorporación de las competencias genéricas en la formación universitaria, Revista de educación 341, 301-336. Dubar, C. (1991) : La Socialisation : construction des identités sociales et professionnelles Paris : Armand Colin. Edwars, A. i Knight, P. (1998) : Assessing Competence in Higher Education, Birmingham: Kogan Page. Citat a Prades i Nebot, A. (2005). “Resum sobre enfocament de competències”, a Eines per a l’adaptació dels ensenyametns a l’EEES, Barcelona: AQU. EURIDICE (2002): Competencias Clave. Bruselas: Dirección General de Educación y Cultura, Comisión Europea. Freixa, P. i Sora, C. (2007): Memòria de projecte. Univers de Comunicació Audiovisual. Barcelona: UPF. Recuperat el gener de 2008 a: http://recerca.upf.edu/xid_universcau/www/docs/Memoria_Univers_CAU.pdf González, J.; Wagenaar, R. (ed.) (2003).Tuning educational Structures in Europe. Informe final. Bilbao: Universitat de Deusto i Groningen: Universitat de Groningen. Gros, B. (2004). La construcción del conocimiento en la red: límites y posibilidades. Teoría de la educación (5). Recuperat a: http://www3.usal.es/~teoriaeducacion/ Harasim, L., Hiltz, S.R., Turof, M. i Teles, L. (2000). Redes de aprendizaje. Guía para la enseñanza y el aprendizaje en la red. Barcelona: Gedisa. Pardales, M.J i Girod, M. (2006) Community of Inquiry: Its past and present future. Educational Philosophy and Theory 38 (3) , 299–309 Rey, B. (2000);¿Existen las competencias transversales?. Educar, 26, 9-17 Simmel, G. 1858-1918 (trad. 1988): Sociologia investigacions sobre les formes de la socialització (traducció de Joan Leita edició a cura d'Oriol Castellví pròleg de Ramón García Cotarelo), Barcelona: Edicions 62, vol. 1 i 2 Tierney, W. G (1988).: “Organizational Culture in Higher Education: Defining the Essentials”, a The Journal of Higher Education, Vol. 59, 1, pp. 2-21. Trowler, P. i Knight, P. (1999): Organizational Socialization and Induction in Universities: Reconceptualizing Theory and Practice, Higher Education, Vol. 37, No. 2 , 177-195. UPF (2005). Les competències transversals a la UPF. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Recuperat el gener de 2008 a: http://www.upf.edu/intranet/pqe/phb/competen.pdf (1998, 25 Maig). Joint declaration on harmonisation of the architecture or the European higher education system by the four Ministers in charge for France, Germany, Italy and the United Kingdom, Paris, la Sorbonne. Recuperat el gener del 2008, a http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/universitats/recurs/doc/dec_declaracio _sorbona.pdf També a: http://www.crue.org/sorbo-in.htm (1988, 18 setembre). Magna Charta Universitatum, Bologna, Itàlia. Recuperat el gener de 2008 a http://wwwa.urv.net/la_urv/piq/planificacio/Magna%20Charta%20catal%E0.pdf (1999, 9 Juny). The European Higher Education Area, Joint declaration of the European Ministers of Education. Bologna, Itàlia. Recuperat el gener de 2008 a http://www10.gencat.net/dursi/generados/catala/universitats/recurs/doc/declaracio_bol onya.pdf Joint Quality Initiative (2004, 18 octubre). Els descriptors de Dublín. Dublín. Recuperat el gener de 2008 a: http://www.jointquality.nl/ en català a: http://www.aqucatalunya.org/uploads/pagines/arxiu%20pdf/DescriptorsDublin_cat.pdf Mapa conceptual i fitxes ampliades Imatge 2: Univers de la Comunicació Audiovisual. Mapa amb espai de debat activat Participació i usuaris Les enquestes a l’alumnat i professorat Recursos tecnològics i estructura Imatge 4: Estructura informàtica de l’Univers de Comunicació Audiovisual Caracterització tècnica i adaptació a l’entorn Moodle Imatge 5: Proposta de modificació de Moodle afegint el vincle a l’Univers... Imatge 6: Proposta de modificació de Moodle per publicar a l’Univers...